Acabem de tancar el 4t Simposi Garraf. De nou ens hem aplegat unes quantes, les de sempre i algunes més, per passar el rasclet a l’avui i el demà d’aquest gran pati de veïns que en diem comarca. Satisfets, això sí.
Ja fa temps que ho avisem. A despit dels saberuts de l’hegemonia panpenedesenca, el concepte Garraf s’estén com una taca del millor vi. Alguns més canors que d’altres, una coreografia d’alçaprems apuja la idea de comarca i li dona avui més sentit que mai. Ens comencem a creure el Garraf. I d’això anava aquest darrer Simposi: interpretar la nostra dimensió com a districte empresarial.
Hem de perseverar en aquest trajecte ascendent si volem seduir com a territori i convèncer com a destinació d’iniciatives i inversions. No s’entengui cap oposició, antagonisme ni contrapunt en aquestes afirmacions; es tracta de reforçar i posar en valor els actius que tenim i que no necessàriament compartim amb els consemblants d’extramurs. Ells també tenen els seus, és clar que sí.
En aquesta quarta edició ha hagut més participació. A les dues primeres sessions es van omplir el Saló d’Or del Maricel, a Sitges, i la sala Josep Ll. Palacios, a Ribes. Totes dues jornades van resultar suggestives, per la qualitat de les ponències i pel debat provocat entre els mateixos assistents.
Alguns dels diàlegs creuats van ser de categoria, com ara el dels promotors del sector immobiliari i els responsables municipals d’urbanisme. Tothom tenia molt a dir i aquell era el moment de fer-ho. Els retrets de sempre van deixar pas als arguments i l’entesa. Una lliçó del millor capteniment. Cal entendre que, per molt que els nostres polítics vulguin fer la seva feina i detectin quins són els dèficits del seu terme, no sempre tenen la capacitat de resoldre-ho amb directrius pròpies o amb plans d’abast local. Hi ha una supeditació a la planificació urbanística del país que resulta restrictiva; quan no, constrenyedora. El conte que no s’acaba mai.
Al Garraf li cal una política poligonera tant o més que una política de saló de plens. La mateixa alcaldessa de Sitges, en l’obertura del Simposi, era prou explícita quan venia a dir que no hem estat gaire encertats en la planificació del sòl industrial. Fins i tot reconeixia que la tendència residencial havia suposat un detriment per a les superfícies d’usos productius. I això ve de lluny, que no és d’ara ni d’aquí.
Coincidia la batllessa de Vilanova i la Geltrú en la sessió de cloenda, quan reblava la notícia avançada el dia abans pel seu regidor d’Urbanisme. L’ajuntament farà mans i mànigues per fabricar sòl industrial per tal de cobrir les necessitats expressades per empreses de fora i també per negocis que es troben aquí i necessiten espai per créixer.
També l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, per part del seu regidor d’Urbanisme i la seva regidora de Promoció Econòmica, va provocar bones expectatives; si més no, va quedar clar que s’està fent tant com es pot dins la permissibilitat de la normativa urbanística de rang superior. Vilanoveta com a exemple, tot esperant Can Puig.
Certament, si no es resolt en un termini de temps raonable, algunes companyies que són del Garraf “de tota la vida” hauran de marxar a d’altres comarques per millorar la seva competitivitat. Aquest menester de posar al mercat nous metratges per a la retenció i l’atracció d’empreses va ser el denominador comú de les tres jornades del 4t Simposi.
Poques vegades havia estat tan necessari un debat com aquest i poques vegades d’una dialèctica tan centrada se n’havien extret criteris tan clars. En un altre registre, des del sector empresarial es va exhortar a la coordinació d’actuacions entre els municipis per planificar la disponibilitat i l’oferta de sòl industrial de manera conjunta, com si es tractés d’un únic polígon. La presidenta de NODE Garraf també va incidir en el mateix parer. Va apuntar que no serveix de res tenir un pla estratègic comarcal si no som capaços d’implementar les seves directrius de manera harmonitzada i amb prou determinació.
Des de NODE Garraf es treballa en la posada en marxa d’un buró de promoció industrial de la comarca. La mateixa agència de desenvolupament econòmic ja fa uns quants anys que procura indexar la disponibilitat de sòl i sostre industrial del conjunt dels nostres municipis i alhora apropar l’oferta al mercats mitjançant diferents aparadors internètics.
Ara que hem començat a creure’ns el Garraf només cal que comencem a pensar en treballar plegats.
Isidre Also
Director de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf
