Les economies locals interactuen amb el veïnatge i aquesta interrelació fa molt difícil una dissecció ajustada als límits municipals. Els mosaics econòmics de Sitges i Sant Pere de Ribes tenen molt poc a veure pel que fa als perfils d’activitats però, així i tot, tenen vasos comunicants si parlem del mercat de treball.
El municipi de Sant Pere de Ribes aporta a Sitges capital humà; d’especialització i qualificació diverses. Per això els registres de desocupats d’aquests dos municipis presenten un autèntic bypass, de manera que les dades fluctuen amb una certa simetria en funció dels cicles estacionals o de l’onatge econòmic.
Avui la situació és extremadament preocupant. Les darreres xifres d’atur, a 30 d’abril, ens parlen d’unes taxes del 14,1% a Sant Pere de Ribes i del 10,5% a Sitges; en suma, 3.535 persones registrades com a desocupades. La comparativa interanual no pot ser més explícita: uns increments del 34% a Sitges i del 19,5% a Sant Pere de Ribes. Són les conseqüències de la pandèmia. És d’esperar que els propers registres mensuals siguin més atenuats i que en el tercer trimestre d’enguany es manifesti un repunt accentuat, molt per damunt de les visions pessimistes.
Per entendre la vulnerabilitat del mercat laboral dels dos municipis, amb dades agregades, hem d’observar que el 84,58% dels llocs de treball correspon a activitats de serveis i el 36,74% dels treballadors són autònoms. La falta d’estabilitat ocupacional té afectacions molt diverses; una d’elles és el dèficit de professionals qualificats en els oficis de major demanda però la més conspícua és la precarietat contractual i el detriment en la capacitat de consum de les famílies, la qual cosa té un retruc consegüent en el mateix comerç de proximitat.
Per contra, les dues realitats locals també troben intersecció en la deriva cap a un model residencial gens assequible per als salaris intermitents o per als que tot just inicien la seva trajectòria professional. A conseqüència de l’encariment de l’habitatge es produeix la fugida dels joves a d’altres demarcacions més permissives i es redueix l’atractivitat de professionals, també agreujada per les tarifes de mobilitat. Així és com se’ns va el talent i la renovació del teixit social i, en conseqüència, estem construint una piràmide d’edats que aviat tindrà aparença de gírgola, de tant envellida.
Quin és l’escenari de futur. Res està perdut si se’n té consciència. No ens podem imaginar un canvi d’escenografia per donar cabuda a la indústria i tampoc no tenim espai per a les activitats logístiques. A la comarca del Garraf li serà molt difícil desprendre’s de l’etiqueta residencial però tampoc ha de dimitir de ser un enclavament especialitzat en els serveis al consumidor final. En tot cas, cal propiciar una millora de la competitivitat a partir de la formació i el foment d’avantatges comparatius.
Sitges té una aspiració plausible en el camp de l’economia taronja; tot allò que està vinculat a la cultura, la creativitat i el coneixement. A més, el seu patrimoni artístic i l’agenda festiva poden enriquir encara més la destinació turística i, de manera planificada, superar l’estacionalitat. No cal inventar res quan es tenen les palanques adequades; només cal fer-ne ús.
Sant Pere de Ribes té una revàlida factible en el camp de la salut, la dependència i l’envelliment actiu. Els factors invariables i endògens juguen molt a favor d’aquest municipi. A més, la seva eclosió comercial és emergent i té capacitat de multiplicar els seus metratges amb oferta de qualitat, per bé que haurà de preservar el comerç dels seus dos nuclis urbans principals i procurar un major equilibri social.
L’estratègia també ha de ser coincident en els casos de Sant Pere de Ribes i Sitges: planificar i actuar. Sempre que es pugui, la governança ha de resoldre els problemes d’avui però alhora ha de preparar les solucions per demà.
Quan Richard Florida va teoritzar sobre les ciutats creatives apostava pels territoris que, a més, presenten factors intangibles remarcables, com la bellesa estètica de l’indret o la seva personalitat. D’una altra manera, algú altre va dir que aquells paisatges que afavoreixen l’enamorament entre les persones són propicis per als inversors i els creatius.
Isidre Also
