En política, la balàustia vindria a ser l’absència de vasos comunicants que s’observa en algunes organitzacions del sector públic. Sovint, els propòsits interdepartamentals són una quimera i, com s’acostuma a dir, cadascú és de son pare i de sa mare. Us parlo d’aquells casos en els què tothom va a la seva i els tràmits que requereixen una mínima diligència s’eternitzen. Només els més ingenus ens vàrem creure allò de la finestreta única. Potser són massa portes per a una sola finestra. L’efecte magrana.
A l’administració pública, els contribuents li demanen més agilitat i major coherència en el tractament dels expedients. Algunes regidories s’hi esforcen de valent però saben que són moltes les adversitats i, particularment, es troben en la dificultat de revertir situacions i actituds enquistades; si m’ho permeteu, agreujades en molts casos per l’hàbit mal interpretat del teletreball.
Hi ha dos eixos que cauen dels programes electorals i en els darrers anys s’han quedat a la cua dels desideràtums: la cultura i la promoció econòmica; la segona i la primera.
L’electoralisme que aparenta una aposta per l’estat del benestar, amb tot tipus d’interpretacions populistes, ha menystingut el que hauria de ser la paret mestra dels nostres municipis: el teixit productiu i l’ocupabilitat. No hi haurà progrés social si no hi ha les condicions per progressar econòmicament. El marc de creixement econòmic només es produirà si es té en compte el teixit empresarial i la iniciativa inversora.
El mateix furor uterí que ofega les bases de creixement, apaivaga l’alè i l’ànima de les nostres poblacions: la cultura. Cal entendre-la des del llegat artístic i el patrimoni arquitectònic i des de les manifestacions escèniques, estètiques, musicals, literàries i filmogràfiques; també les folklòriques.
La balàustia meravellosa ens hauria de fer pensar en la necessitat de dibuixar propostes que es connectin entre elles mateixes, que siguin coadjuvants i que, entre totes elles, siguin capaces de crear una de les filigranes més espectaculars de la natura, l’efecte magrana.
Isidre Also
